Ingredients

30 escamarlans

1 porro i 1 ceba

1 fulla de llorer

Una mica de farigola i fonoll

Pebre negre en gra i sal

Per a la salsa:

3 tomates madurs

75 g d’ametlles pelades i torrades

1 pebrot, 2 nyores, 3 alls i 2 bitxos petits

Vinagre de xerès, oli d’oliva, sal  pebre roig

Preparació

• Escaliveu les tomates i peleu-les, escaliveu els alls sense pelar-los, escaliveu el pebrot i peleu-lo
• Obriu les nyores, hidrateu-les i retireu la carn. Piqueu el bitxo
• Poseu una miqueta d’oli en una cassola i coeu-hi a foc lento, el bitxo i la carn de les nyores i del pebrot. Afegiu els alls pelats. Poseu la tomata i deixeu-la reduir a foc lento. Poseu una mica de pebre roig i una miqueta de vinagre. Deixeu-ho reduir.
• Posseu-ho a punt de sal i afegiu les ametlles picades. Passar pel turmix. Aboqueu-hi molt a poc a poc l’oli (com si fessiu all i oli) i s’ha d’anar emulsionant poc a poc. Posseu-ho apunt de sal i vinagre i coleu-ho.
• Fer un caldo amb aigua i el resto dels ingredients. Deixeu-ho fins quan bulli durant uns 15 minuts. Coeu-hi els escamarlans uns 3 minuts, escorreu-los, deixeu-los refredar i serviu-los amb la salsa de romesco prèviament reservada.

Ingredients

150 g de pernil ibèric tallat molt fi

100 g de foie

1 barra de pa

4 tomaquets de penjar

Oli d’oliva

Preparació

• Talleu la barra de pa a llesques i torreu-les
• Fregueu les torrades amb la tomata i poseu-hi el pernil al damunt i un troç de foie
• Acabeu amb unes gotes d’oli doliva i servi-ho amb el pa encara calent

El Nadal es una època de trobar-nos en amics o familiars que no em vist durant l’any, d’hores de conversa rodejats de menjar i beure, de veure el rellotge i veure que el temps passa lentament i de que estem agust amb qui estem, de records de quan érem nens i xalàvem jugant amb els regals i anant a cantar per les cases,… i sobretot de bons propòsits per al any vinent. No es pot dir el mateix de gaires dies de l’any. Avui en aquest post me proposat donar-vos idees pràctiques per a uns dies que es digui el que es digui, son excepcionals i diferents. Us suggereixo primer que tot i com a bon propòsit per aquest dia, oferir als vostres invitats una taula de Nadal parada com Déu mana i amb tota mena de detalls per tal de que sigui un dia que perduri en la memòria. Les servilletes i el mantel, a pogué ser, haurien de ser blancs de fil, llis o amb algun bordat. Si tenim el de la iaia tancat al calaix es el dia ideal per traure’l, perquè si no el traiem avui no el traurem mai. Les servilletes el millor es plegar-les de la forma més simple i sense grans floritures. Es recomanable posar una funda protectora per a la taula ja que es un dia amb molt de moviment de plats i de beure i podríem fer-la malbé. Son dies també per treure la millor vaixella que tingueu, evitant les grans acumulacions de plats a la taula ja que això perjudica en comoditat als invitats. Poseu un plat de presentació a cada comensal, es a dir un plat que no es traurà fins que servim el plat principal. El millor es anar retirant els plats, però es clar no disposem de un cambrer que et serveixi la taula i que estigui vigilant tot el que fa falta, així que hi haurà un que serà l’encarregat de que això funcioni i normalment sol ser el que ha cuinat el dinar. S’ha de dir que val la pena l’esforç perquè així llueix més el treball realitzat. Es bonic posar a la taula un cistell amb diferents tipus de pans com ara pa d’olives, pa de nous, pa de ceba,… Els detalls sempre son molt importants. Els coberts també son de gran rellevancia, em de traure aquell joc que tenim amagat i posar-lo en funcionament que si no se’ns morirà de fastigs i si no ho fem aquests dies no ho farem mai. La cristalleria ha poder ser ha de ser transparent i poc decorada, i procureu que la copa més alta quedi sempre a l’esquerra. De copes hi ha prou amb la d’aigua, la de vi blanc i la de vi negre. Seria convenient posar una targeta per a cada comensal a més d’un petit regal per a cadascun d’ells, es tracta de fer un dinar diferent i calorós. Eviteu centres de taula alts i aparatosos que dificultin la visibilitat entre els comensals i que no siguin molt olorosos que lo important son els aromes del menjar. Us recomano posar una tauleta auxiliar per tal de posar tot el beure allí i així guanyarem espai en la taula. I per acabar em de fer un bon cafè, em de seleccionar-lo bé perquè ja sabeu que un mal cafè pot tacar la vetllada. I ara us parlaré dels diferents plats de Nadal que podeu oferir als vostres convidats.

Com entrants podeu oferir:

• Torradetes de pernil ibèric amb foie (si pot ser del Delta millor)
• Escamarlans bullits amb salsa romesco (podeu utilitzar també gambes, llagostins,… )

Com a primer plat:

• Sopa de galets i carn d’olla
• Canelons de peix o de carn amb un bon formatge gratinats

Com a segon plat:

• Rodaballo amb crema de carabassa i cruixents de pernil
• Pato amb salsa de prunes i peres (evidentment pato del Delta)

I com a postres:

• Bescuit gelat de torró de Xixona
• Pomes al forn amb crema catalana i pinya

 Més endavant us explicaré aquestes receptes, bona cuina i bon profit!!!

Bons Nadals a tothom i feliç any 2010 !!!!!

En la tercera edició del concurs a la millor carta de vins s’han premiat gairebé 20 restaurants de tot Catalunya en diferents categories. Es van presentar més de 500, una participació més alta que en la passada edició. Una bona carta de vins es un dels elements essencials d’un bon restaurant. Per aquest motiu i per premiar aquells establiments que compten amb una àmplia i acurada presència de vins catalans, per tercer any consecutiu es lliuren els premis CARTAVI. En aquesta edició s’han premiat gairebé 20 restaurants de tot Catalunya i, segons el jurat, ha estat un tasca complexa ja que el nivell ha estat força elevat. En aquesta tercera edició s’han establert 3 categories en funció del preu mitjà del cobert a la carta, sense tenir en compte el ví ( de fins a 24 €, de 25 a 45 €, i de més de 45 € ). Els guanyadors de la tercera edició del CARTAVI han estat el restaurant El Cingle, de Vacarisses, en la categoria de preu mitjà de més de 45 €, Cal Blay Vinticinc, de Sant Sadurní d’Anoia, en la categoria d’entre 25 i 45 €, i l’Hereu, de Vilafranca del Penedès, en la categoria de restaurants amb un preu mitjà de fins a 24 €. Els restaurants Ebrencs que han estat seleccionats ente els millors de Catalunya son el restaurant Moderno de Vilalba dels Arcs, el restaurant Les Moles d’Ulldecona i el restaurant Diego de Santa Barbara.

Articul extret del diari Més Ebre.

www.mesebre.cat

Ja fa uns dies que estic rumiant la manera de com impulsar la gastronomia local i com fer que, d’una vegada per totes treballessem conjuntament per tal de tirar endevant el sector gastronòmic. Crec i confio que d’aqui poc temps es començarà a fer realitat, ja que cada vegada hi ha més gent amb inquietuds i en ganes de fer coses. Son temps dificils però ara es quan em de donar més de si de nosaltres mateixos i crear un vincle de treball conjunt en un sector que pot ser el motor turistic d’aquest municipi. Des d’aquestes pàgines invito a tots aquells restauradors locals que vulguin pendre part d’aquest projecte de futur que no ho dubtin, que confien en el que fan, que confien que units podem fer més força i que sense il.lusió no s’aconsegueix res, i l’il.lusió no es compra ni es ven, surt d’un mateix i es comparteix amb els altres. Sort

Arròs amb carxofa i abadejo

Ingredients per a 4 persones

•  A foc suau i amb oli d’oliva confitar l’abadejo prèviament dessalat. Reservar.
• Fer un sofregit amb una ceba, mig pebrot verd i 4 tomates grans ratllades. Reservar.
• Pelar la carxofa i traure la part superior. Tallar-la en vuit parts i fregir-la. Reservar.
• Al mateix oli de la carxofa incorporar una mica de l’oli de l’abadejo confitat i sofregir, a foc lent, la sèpia tallada a trossets.
• Afegir el sofregit i coure el conjunt fins que quedi d’un color homogeni.
• Incorporar l’arròs (en aquesta recepta utilitzem la varietat Bomba però també podríem utilitzar altres varietats com la Bahía) i rossejar-lo una mica.
• Incorporem les carxofes i un pessic de pebre roig dolç, remoure ràpidament.
•  Banyar amb el fumet ben calent (per cada part d’arròs, més o menys, tres parts de fumet).
• Quan estigui a mitjà cocció afegim l’abadejo d’esmollat i desprès d’un momentet es quan provem de sal i ho rectifiquem. Aquest abadejo d’esmollat es lo que li donarà el sabor intens a aquest arròs.
• Als últims minuts afegim els grúmols i quan espiguen oberts parem la cocció de l’arròs. Més o menys 14 – 15 minuts. L’arròs ha de quedar solt i amb consistència.
• Emplatar, decorar amb l’abadejo confitat, la tomateta de penjar confitada.
• Fer un cordonet amb l’oli de julivert i servir.

De cara la pròxima temporada. La Cuina de’n Manel es reforma a millor. El bloc té nova aparença i espero poder penjar més coses sobre el món de la cuina. Per altra banda una de les novetats al Restaurant serà que ja tenim un arròs propi, que portem al molinet d’Ebrecultius. Un arròs de la varietat guarà 100% ecològic, cultivat a les Barraques de’n Salavador.

Ho sento per haver estat tant de temps absent pero quan arrivo a casa em queden poques ganes de fer coses, i la veritat per dur a terme bé això d’un bloc s’ha de tindre moments d’inspiració i ara mateix en tinc ben pocs.

Com ve he dit al títol d’aquest post estic preparant un petit projecte gastronòmic que desvetllaré més endavant, ara per ara son simples idees però espero que es facin realitat. La nostra gastronomia necessita de gent que la valore, que la treballi i que hi possi il.lussió per tal de fer-la arrivar a enlloc. Necessitem fer més ressó de la nostra cuina per tal de donar a conèixer més encara el nostre territori. Tenim un gran repte per endavant i crec que amb el esforç de tots es pot aconseguir.

Veig que hi han jovens amb inquietuds gastronòmiques però el que falta es cohessió, coherència, més unió i més treball conjunt per tal de impulsar més el nostre territori i la nostra cuina.

Ara per ara la majoria de turisme que tenim es de durada curta, màxim 2 o 3 dies, això vol dir que no podem equivocar-nos, no tenim marge d’error, em ser bons, detallistes i ser capaços de captivar a aquesta gent que ens visita i així potser aconseguirem que en un futur vinguin a passar més dies, unes vacances més llargues, i crear així el nostre territori com un nucli turístic important, del qual de ben segur, en sortirem tots beneficiats.

Invito des d’aqui a tots els que ens movem amb la gastronomia a millorar de mica en mica, a procurar superar-nos dia a dia per tal de que cada vegada siguem millors amb el que fem i aconseguir que el concepte que tinguin fora de nosaltres sigui un exemple a seguir. Entre tots al final ho aconseguirem!!!!

Els petits projectes personals de cadascú, sumats fan un gran projecte, una gran idea, un gran repte.

Anims!!!! i fins la propera.

Aquesta es una recepta a la qual li tinc molt d’apreci i carinyo ja que esta feta per la meva iaia Pepa, coneguda a Deltebre com a “Pepeta del Bovet”(que en pau descansi). L’he extret del llibre que es titula “Receptes d’avans, un homenatge a la cuina de la iaia”. Un llibre que crec que ha de ser un referent per tal de no perdre de vista la cuina d’avans, l’autèntica, la que realment exalta el nostre territori. Per això i per moltes altres coses que en un futur us explicaré us dedico aquesta recepta. Bon profit!!

Abadejo de Partera

Ingredients:

• 8 talls d’abadejo
• 4 ó 5 pataques
• 1 cabeça d’alls
• 3 alls tendres
• julivert
• tomata
• colorant
• 4 carxofes
• 5 ous

Procés:

Farem el sofregit de la tomata, alls tendres, alls secs i el julivert. Quan estigue sofregit fiquem la pataca, i als cinc minuts tirem l’aigua i després l’abadejo. Posarem les carxofes en 4 trossos fregides en una paella a banda i les posarem a la cassola amb el sofregit i l’abadejo. I quan quasi estigue cuit, hi tirem els ous; i deixem coure uns vint minuts.

JOSEFA TOMÀS AGRAMUNT “PEPETA DEL BOBET”

(1916)